Els Power Purchase Agreement («PPA») híbrids representen una evolució dels acords tradicionals de compravenda d’energia, combinant diferents actius dins d’un mateix contracte. El Reial decret 997/2025, de 5 de novembre, ha reforçat aquesta tendència en simplificar la tramitació de la hibridació d’instal·lacions de generació amb emmagatzematge, eximint d’avaluació d’impacte ambiental quan el nou mòdul s’instal·li al mateix terreny on ja hi ha la planta original amb declaració d’impacte ambiental («DIA») favorable, i reduint a la meitat els terminis d’autorització. Es tracta d’una bona notícia, sobretot, per als promotors de mida mitjana, per als quals la càrrega regulatòria sol pesar més que per a les grans utilities.
En aquest context, un PPA híbrid consisteix en un contracte en què es combinen dins d’una mateixa estructura contractual dues o més tecnologies, buscant optimitzar el perfil de lliurament i maximitzar el valor econòmic del projecte. És una tendència que ja no es limita a les grans operacions corporatives: cada cop és més habitual trobar-la en projectes de mida mitjana, precisament perquè la simplificació regulatòria recent redueix bona part de la complexitat administrativa que abans la feia menys accessible per a aquest tipus de promotors.
Tipus de PPA híbrid
Els PPA híbrids poden aglomerar dos tipus de tecnologies, i poden ser:
- PPA híbrid de generació mixta. Aquests acords combinen diferents fonts de generació d’energia, com la solar i l’eòlica, sota un mateix PPA. En combinar diferent tecnologia de generació s’aconsegueix mitigar la variabilitat intradiària i estacional de la producció, oferint un flux de subministrament més estable.
- PPA híbrid de generació i emmagatzematge. En combinar en un PPA un sistema de generació amb un d’emmagatzematge energètic («BESS») s’optimitza l’energia generada, i permet emmagatzemar-la durant les hores de major producció, que d’una altra manera seria abocada o restringida, per lliurar-la en moments de major preu o demanda.
Estructura contractual
Un cop determinat el tipus de tecnologia del PPA híbrid, es poden seguir tres models principals per estructurar-lo jurídicament i contractualment:
- Contractes separats per actiu. Cada actiu té el seu propi PPA diferenciat, però els fluxos financers s’unifiquen. Aquesta estructura permet separar els riscos de cada PPA, facilitant alhora el finançament del projecte.
- Contractes combinats. Tots els actius s’agrupen sota un sol PPA, amb un preu i un perfil de lliurament unificats. Aquest model permet una diversificació de la generació, generant una menor exposició al risc de generació.
- «Shaped PPAs». Aquest model d’estructura és el més flexible, ja que busca adaptar el perfil de lliurament de l’energia a les necessitats del comprador, a les previsions de preus del mercat i a estratègies d’optimització d’ingressos. Per a això, combina elements de preu fix i variable.
Avantatges del PPA híbrid
PPA híbrid de generació mixta:
- Venedor: la combinació de tecnologies permet una generació més equilibrada, alineada amb les hores de consum o amb els preus del mercat. Això pot incrementar el valor de l’energia produïda i millorar la bancabilitat del projecte en reduir la volatilitat de preus.
- Comprador: es beneficia d’una major estabilitat de subministrament, en mitigar-se la intermitència de cada tecnologia en complementar-se l’una a l’altra. Això redueix l’exposició a la volatilitat del mercat spot i facilita la planificació energètica i financera.
PPA híbrid de generació i emmagatzematge:
- Venedor: li permet optimitzar la venda d’energia, desplaçant la producció a moments de major preu i millorant la seva capacitat de complir les seves obligacions contractuals, reduint el risc de penalitzacions per desviaments.
- Comprador: obté un subministrament estable i flexible a les seves necessitats, amb capacitat d’adaptació al seu perfil de consum. L’emmagatzematge contribueix a reduir l’exposició a preus baixos o negatius i a la canibalització.
Consideracions pràctiques en la negociació
Més enllà del tipus i l’estructura, l’experiència en la negociació d’aquests contractes mostra que el valor de l’assessorament està a resoldre, amb precisió, un grapat de qüestions que rarament apareixen a les plantilles estàndard:
- PPA financer o físic: determina si el comprador assumeix posició al mercat o si el venedor conserva la responsabilitat de venda i representació, amb implicacions directes en l’assignació del risc de preu.
- Corba de despatx del BESS: qui decideix quan es carrega i es descarrega la bateria, i com es reparteix el risc de desviació entre allò pactat i allò efectivament lliurat.
- Subjecte de liquidació i gestió de Garanties d’Origen: no són necessàriament el mateix actor; convé deixar clar al contracte qui actua com a representant al mercat i qui gestiona les GdO.
- Font de la mesura: identificar quina dada governa la liquidació en cas de discrepància entre l’estimació de producció i la mesura real; en la pràctica espanyola, les dades de comptador de Red Eléctrica solen ser la referència i evita disputes posteriors.
Conclusió
La hibridació de PPA pot ser interessant tant si parlem d’hibridació de generació mixta com de generació amb emmagatzematge, depenent del perfil del consumidor davant el qual ens trobem, pel seu avantatge d’estabilitat de subministrament i/o d’ingressos.
No obstant això, en augmentar els beneficis de contractar un PPA híbrid, també augmenten els riscos, en augmentar la seva complexitat contractual. Per això, és essencial analitzar correctament el tipus de PPA híbrid que s’ajusta millor al client i aplicar l’estructura òptima per al PPA concret, que permeti claredat i tranquil·litat respecte al repartiment de riscos, les obligacions de les parts i la liquidació d’aquest.