Espanya és una potència eòlica de referència a escala global, tant en la fabricació d’equips com en la generació d’energia. Amb 27,5 GW de potència instal·lada en terra, ocupa el cinquè lloc mundial, només per darrere de la Xina, els Estats Units, Alemanya i l’Índia. A més, el país disposa d’una sòlida indústria naval, un sector marítim-portuari consolidat i destacades capacitats tecnològiques i d’enginyeria, cosa que l’ha posicionat com un actor internacional clau en la cadena de valor de l’eòlica marina.
No obstant això, la complexa i profunda topografia dels seus fons marins ha dificultat la implantació de tecnologies basades en fonamentacions fixes. En aquest context, l’eòlica marina flotant es perfila com una solució i, alhora, una oportunitat estratègica per reforçar el lideratge d’Espanya en el sector, no només com a hub logístic, sinó també com a potència generadora que col·labori en la descarbonització i el desenvolupament industrial del país.
El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) preveu assolir els 50 GW de potència eòlica instal·lada el 2030, incloent-hi tant instal·lacions terrestres com marines. En línia amb el desenvolupament actual de la tecnologia flotant, el Full de Ruta per a l’Eòlica Marina i les Energies del Mar a Espanya fixa un objectiu d’entre 1 i 3 GW per a aquesta tecnologia al final de la dècada. Tanmateix, alguns experts del sector consideren més probable que les primeres instal·lacions no entrin en operació fins, almenys, el 2032 o el 2033.
A continuació, s’exposen els principals elements regulatoris que facilitaran el desplegament d’aquesta tecnologia a Espanya.
La zonificació per a la ubicació d’instal·lacions eòliques marines a Espanya
Espanya ha dut a terme un exercici de planificació per delimitar les àrees de l’espai marítim en què es poden ubicar instal·lacions d’energia eòlica marina. En aquest marc, destaca el Reial decret 150/2023, de 28 de febrer, pel qual s’aproven els plans d’ordenació de l’espai marítim corresponents a les cinc demarcacions marines espanyoles.
Aquests plans identifiquen les anomenades Zones d’Alt Potencial per al Desenvolupament de l’Energia Eòlica Marina (ZAPER). En total, s’han delimitat al voltant de 5.000 km² aptes per albergar instal·lacions eòliques marines en quatre de les cinc demarcacions: Noratlàntica, Estret i Alborán, Llevantí-Balear i Canària.
Per la seva banda, la demarcació Suratlàntica, situada al sud-oest de la Península Ibèrica i que abasta les aigües espanyoles del Golf de Cadis, ha quedat exclosa del desenvolupament eòlic marí. Tot i que presenta un recurs potencialment atractiu, la intensa activitat militar a la zona limita de manera determinant la possibilitat d’implantar aquest tipus d’instal·lacions.
El Reial decret 962/2024, de 24 de setembre, pel qual es regula la producció d’energia elèctrica a partir de fonts renovables en instal·lacions ubicades al mar
Una altra norma clau per al desenvolupament de l’eòlica marina flotant és el Reial decret 962/2024, que regula el procediment de concurrència competitiva per a la implantació d’instal·lacions renovables marines. Aquest estableix que els projectes s’hauran d’ubicar en àrees prèviament designades com a ZAPER i que només els adjudicataris d’aquest procediment podran iniciar-ne la tramitació administrativa.
La resolució d’aquest procés no només habilita el desenvolupament del projecte, sinó que també atorga drets rellevants: l’accés al règim econòmic d’energies renovables, la reserva de capacitat d’accés al node de la xarxa de transport corresponent i la prioritat en la concessió d’ocupació del domini públic marítim-terrestre necessari per a la implantació de la instal·lació.
Després de l’aprovació del Reial decret 962/2024, queda pendent la publicació de dues ordres ministerials que completaran el marc normatiu. La primera establirà les bases reguladores del procediment de concurrència competitiva, mentre que la segona convocarà aquest procediment.
La consulta pública prèvia per a l’ordre per la qual s’aprovin les bases del primer procediment de concurrència competitiva de les instal·lacions eòliques marines
El febrer de 2026, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va llançar una consulta pública amb l’objectiu de definir les bases del procediment de concurrència competitiva que regirà el desenvolupament d’instal·lacions eòliques marines a Espanya, en el marc del RD 962/2024. Aquesta consulta aborda qüestions clau com ara la selecció de les zones ZAPER i la potència a subhastar, la configuració dels parcs, els requisits de participació i els criteris de valoració de les ofertes (incloent-hi aspectes econòmics, ambientals, industrials, socials i d’innovació), així com el disseny del règim econòmic, els terminis d’execució, els mecanismes de gestió de riscos i les garanties per al desmantellament al final de la vida útil de les instal·lacions.
Amb aquest procés, Espanya fa un pas més cap a la posada en marxa dels primers procediments de concurrència competitiva i l’inici efectiu del desenvolupament de projectes d’eòlica marina al país. En aquest sentit, la recent aprovació del Reial decret llei 7/2026, de 20 de març, pel qual s’aprova el Pla Integral de Resposta a la Crisi a l’Orient Mitjà, posa el focus en la necessitat de continuar apostant per les energies renovables per evitar les conseqüències de les tensions geopolítiques, cada cop més presents. L’eòlica marina no n’és l’excepció, i serà clau per garantir la sobirania i la independència energètica d’Espanya i d’Europa.
