Una definició senzilla per a una realitat complexa
L’agrovoltaica és un sistema d’explotació mixt que combina en una mateixa superfície la producció agrària i la generació d’electricitat solar. La Instrucció Tècnica del Govern de la Generalitat (juliol de 2023) la defineix com a tal i hi afegeix un aclariment important: no és agrovoltaica destinar una part de la parcel·la exclusivament a panells solars i la resta exclusivament a conreus. L’activitat agrària s’ha de mantenir durant tota la vida útil del projecte; és la prioritària i la que dona sentit a la instal·lació.
La fotovoltaica i l’agricultura competeixen pels mateixos sòls: zones planes, assolellades i que sovint també són les més fèrtils. L’agrovoltaica transforma aquesta competència en convivència.
El punt de partida: el valor agrològic del sòl
El Decret Llei 16/2019 va incorporar entre els seus criteris per a la implantació d’energia fotovoltaica la “no afectació significativa” dels sòls d’alt valor agrològic o d’alt interès agrari (art. 9.1.e), però no definia quins eren aquests sòls. A això es va sumar la Llei 3/2019, d’espais agraris, que exigeix una anàlisi de les afectacions agràries als projectes que afectin espais agraris.
El Departament d’Agricultura va concretar el criteri en un informe tècnic de juny de 2020, que es basava en les vuit classes de capacitat agrològica, un sistema d’origen estatunidenc (Klingebiel i Montgomery, 1961) adaptat a les condicions espanyoles:
Classes I i II: no es permetien les plantes fotovoltaiques.
Classes III i IV: només es permetien si un estudi demostrava que no existien alternatives.
Projectes d’ús mixt: estaven permesos fins i tot a les classes I i II, sempre que no comprometessin la producció agrícola.
Aquest va ser el primer reconeixement, encara sense nom, de l’agrovoltaica. Des de llavors, la classificació del sòl ha estat decisiva. Com que el mapa oficial de sòls no cobreix tot el territori a una escala suficient, els promotors han de presentar estudis edafològics, que sovint són molt discutits en la tramitació.
Reformes successives
- El Decret Llei 24/2021 va portar aquests criteris a la norma (nou article 9.3): les classes I a IV van ser designades legalment com a sòls d’alt valor; per a les classes III i IV, l’ocupació es va limitar al 10% de la superfície de secà i al 5% de regadiu de la comarca; a les classes I i II, es va mantenir la norma de “no està permès”, amb tres excepcions: l’autoconsum adjacent al punt de subministrament, els projectes de recerca que cobreixin fins a 10 ha i les instal·lacions en cultius que no obstaculitzin les pràctiques agrícoles o la mecanització.
Aquesta última excepció era, en la pràctica, l’agrovoltaica.
- El Decret Llei 5/2022 va referir aquests percentatges al terme municipal.
- El juliol de 2023, la Instrucció Tècnica va establir els requisits per a l’agrovoltaica: dues categories: una estructura elevada amb conreus a sota, o una estructura baixa amb conreus entre les files; un rendiment agrícola mínim del 60% del de referència; pèrdua de superfície útil limitada al 15% o al 20%, segons la categoria; reducció màxima de la radiació del 40%; un acord d’ús agrícola amb qui cultiva la parcel·la.
- El 2025, el debat es va traslladar a les petites parcel·les. El Decret Llei 12/2025, aprovat després de l’apagada, va afegir una quarta excepció: les parcel·les de classe I o II, la mida de les quals no permetés una explotació viable, amb mesures compensatòries i amb un màxim de 5 MW. El Govern va retirar el decret al juliol, abans que el convalidés el Parlament, en un context de rebuig de les organitzacions agràries.
- El Decret Llei 22/2025 va recuperar aquesta exempció, però amb una nova salvedat: els terrenys declarats a la DUN es presumeixen de valor agrícola. A més, va separar el règim de regadiu del de secà i va incorporar a l’articulat el terme “agrovoltaisme”, tot i que només pel regadiu, amb remissió a la Instrucció Tècnica i a una comissió mixta de seguiment.
La DUN i la PAC: de prova en contra a aliada
La declaració única agrària (DUN), que és la sol·licitud anual per a les ajudes de la PAC a Catalunya, s’ha convertit en una peça clau de la tramitació, amb efectes oposats segons el tipus de projecte.
Front la fotovoltaica convencional, juga en contra del promotor. El Decret Llei 22/2025 va establir que els terrenys cultivables declarats a la DUN es presumeixen de valor agrícola. Aquesta presumpció permetia prova en contra, però feia que fos una tasca molt difícil argumentar que una parcel·la era inviable agrícolament. Tot i que aquesta excepció ha estat eliminada per la Llei 11/2026, la DUN conserva el seu valor probatori. És l’indicador més directe d’activitat agrària recent, i els serveis d’Agricultura s’hi basen per avaluar l’afectació d’un projecte.
En l’agrovoltaica, en canvi, la DUN és la prova que l’activitat agrària es manté, que és precisament el que es requereix. La Instrucció Tècnica obliga a conservar l’activitat durant tota la vida útil del projecte i a que es mantinguin actualitzades les dades de l’explotació al registre d’explotacions agràries (SIDEAC). A això s’hi suma la normativa de la PAC. El Reial Decret 916/2025 va afegir un apartat 12 a l’article 9 del Reial Decret 1048/2022. Segons aquest apartat, els panells d’una planta convencional són superfície improductiva i es descompten de la superfície elegible; en les instal·lacions agrovoltaiques, en canvi, «la totalitat de la superfície de la parcel·la» continua sent elegible. Els requisits es remeten a un desenvolupament normatiu que, a data de juliol de 2026, encara no s’havia aprovat. Mentrestant, el pla de controls del FEGA pel 2026 condiciona l’admissibilitat a garantir la compatibilitat amb l’activitat agrícola i rendiments similars.
Això aclareix una de les principals incerteses del sector: que els agricultors perdessin les seves ajudes en instal·lar panells. L’agrovoltaica es pot considerar una explotació agrària que, a més, genera electricitat.
Llei 11/2026: una reforma que genera dubtes
Just quan el marc semblava estabilitzar-se, l’article 114 de la Llei 11/2026, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, va substituir completament l’apartat b) de l’article 9.3. El text vigent des del 14 de juliol de 2026 simplement estableix que “s’admet” l’autoconsum vinculat a un consumidor en terrenys de classe I i II, inclòs quan està connectat a la xarxa a una distància inferior a 5 km.
Amb la nova redacció, s’han eliminat quatre elements:
la fórmula prohibitiva (“no s’admet, excepte…”);
l’excepció relativa a la recerca;
l’excepció relativa a les instal·lacions en cultius;
i l’excepció relativa a les parcel·les inviables.
Tampoc no s’ha previst cap règim transitori. Hi ha dues interpretacions possibles, cap de les quals és satisfactòria:
Una interpretació restrictiva: si només es permet l’autoconsum, tot el que no sigui això està prohibit. Per tant, l’agrovoltaica a les terres de secà de les classes I i II seria inviable, mentre que continua estant expressament permesa a les terres de regadiu, un tipus de terreny que la normativa protegeix encara més.
Interpretació literal: com que no hi ha cap prohibició, aquests projectes s’avaluarien segons el criteri general de no tenir afectació significativa. D’aquesta manera, les millors terres quedarien exemptes del límit quantitatiu que continua aplicant-se a les classes III i IV.
Per què aquest canvi?
La reforma no figurava en el projecte de llei del Govern. Procedeix de l’esmena 383, presentada conjuntament pels grups Socialistes i Units per Avançar, Esquerra Republicana i Comuns (BOPC 519, de 17 de juny de 2026). La ponència la va recomanar juntament amb desenes d’esmenes (BOPC 522) i la comissió la va incorporar al dictamen (BOPC 528). No té justificació publicada, el preàmbul de la llei no l’esmenta i tampoc es va abordar en el debat de totalitat.
El context permet formular una hipòtesi raonable. L’exempció de les parcel·les inviables era la peça més contestada pel sector agrari, i l’esmena podria haver tingut la intenció d’eliminar-la i, alhora, d’ampliar l’autoconsum. El que resulta difícil de creure és que també hi hagués la intenció d’eliminar l’agrovoltaica, quan la Generalitat l’ha estat promovent des del 2020 mitjançant criteris, una instrucció tècnica i una comissió de seguiment.
Conclusió
Sis reformes en set anys han convertit l’article 9 en un precepte inestable. L’última, aprovada sense debat mitjançant una llei d’acompanyament pressupostari, ha deixat l’agrovoltaica en secà en una zona grisa, just quan la PAC començava a reconèixer-la. És urgent un aclariment: una instrucció interpretativa o, encara millor, una correcció legislativa que restableixi expressament l’agrovoltaica en terres de classe I i II i estableixi un règim transitori per als projectes en curs. La seguretat jurídica també és un requisit previ per a la transició energètica.