Hidrogen verd a Espanya: marc legal

biogás y biometano en España

L’hidrogen verd, igual que altres gasos renovables, s’ha convertit en un dels grans protagonistes de la transició energètica. En aquest article analitzem el marc legal dels projectes d’hidrogen, la seva situació actual al mercat espanyol i les principals oportunitats d’inversió. A més, expliquem per què l’assessorament jurídic especialitzat és clau per a l’èxit d’aquestes iniciatives.

L’hidrogen verd, motor de la transició energètica espanyola

L’hidrogen renovable, produït a partir d’energies netes mitjançant electròlisi de l’aigua, representa una alternativa sostenible per a sectors de difícil descarbonització com la indústria pesant, el transport marítim o l’emmagatzematge energètic.

Espanya es posiciona com a líder europeu en l’impuls de l’hidrogen verd, gràcies a la seva capacitat de generació renovable i a projectes estratègics com el Corredor de l’Hidrogen Verd H2Med, que connectarà la Península Ibèrica amb França i la resta d’Europa.

El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC 2023-2030) preveu el desenvolupament de plantes de producció, infraestructures de transport i una xarxa de consum industrial que convertiran el país en un referent europeu.

Marc normatiu aplicable a l’hidrogen a Espanya

El marc legal de l’hidrogen a Espanya se sustenta en un conjunt de normes europees, nacionals i autonòmiques en constant evolució. La seva correcta interpretació resulta essencial per garantir la viabilitat jurídica i econòmica dels projectes.

Normativa europea

  • Estratègia de l’Hidrogen de la UE (2020): full de ruta per impulsar un mercat comunitari de l’hidrogen net.
  • Reglament (UE) 2021/1119 («Llei Europea del Clima»): estableix l’objectiu de neutralitat climàtica el 2050.
  • Directiva (UE) 2023/2413 («RED III»): defineix els criteris de sostenibilitat i certificació de l’hidrogen renovable.
  • Reglament TEN-E: incorpora les infraestructures d’hidrogen als Projectes d’Interès Comú Europeu («PCI»).

Normativa espanyola

  • Full de Ruta de l’Hidrogen (MITECO, 2020): document estratègic que estableix objectius nacionals de producció, consum i infraestructura.
  • PNIEC 2023-2030, que reforça el paper de l’hidrogen renovable en la transició energètica.
  • Reial decret llei 23/2020, que promou projectes d’energia neta i innovació tecnològica.
  • Estratègies autonòmiques específiques a Andalusia, Aragó, Castella-la Manxa o el País Basc, amb línies d’ajuda i subvencions.

Reptes jurídics i administratius dels projectes d’hidrogen

Malgrat el fort impuls institucional, els projectes d’hidrogen a Espanya afronten importants desafiaments regulatoris i administratius:

Tramitació i permisos

La construcció de plantes de producció i distribució requereix autoritzacions ambientals, industrials i energètiques. La manca d’una finestreta única pot complicar i endarrerir la tramitació dels projectes.

Certificació de l’hidrogen verd

El compliment dels criteris de sostenibilitat i traçabilitat definits per la Unió Europea exigeix un sistema nacional de garanties d’origen encara en desenvolupament.

Finançament i ajudes públiques

L’accés a programes com els IPCEI o els fons Next Generation EU exigeix complir requisits legals estrictes en matèria d’ajudes d’Estat i competència, cosa que fa imprescindible una assessoria legal experta.

Contractació i riscos

Els contractes de compravenda d’hidrogen («HPA»), els acords de subministrament d’energia («PPA») i les aliances publicoprivades requereixen un marc jurídic clar que distribueixi adequadament els riscos tècnics, regulatoris i financers.

Oportunitats d’inversió en hidrogen a Espanya

Espanya compta amb condicions excepcionals per convertir-se en un hub d’hidrogen verd gràcies a la seva abundància d’energia renovable, la seva ubicació estratègica i el suport institucional. Les oportunitats d’inversió inclouen:

  • Projectes integrats de producció, emmagatzematge i consum.
  • Infraestructures logístiques i portuàries orientades a l’exportació.
  • Iniciatives industrials en sectors com la química, l’acer o la mobilitat sostenible.
  • Desenvolupament de corredors d’hidrogen connectats amb Europa.

El sector ofereix un enorme potencial per a empreses energètiques, tecnològiques, inversors i institucions públiques que vulguin participar en la transició cap a una economia descarbonitzada.

El paper clau de l’assessorament jurídic en projectes d’hidrogen

La complexitat regulatòria i la ràpida evolució normativa fan que l’assessorament jurídic sigui un factor determinant per a l’èxit de qualsevol projecte d’hidrogen.

Un despatx d’advocats amb experiència en dret de l’energia pot oferir suport en:

  • Identificació de normativa i tramitació de llicències.
  • Estructuració jurídica i fiscal del projecte.
  • Redacció i negociació de contractes de subministrament, finançament i col·laboració.
  • Accés i justificació d’ajudes públiques.
  • Compliment normatiu (compliance) en matèria de sostenibilitat i seguretat industrial.

Comptar amb un equip legal expert permet anticipar i gestionar riscos, optimitzar recursos i garantir el compliment dels requisits normatius en totes les fases del projecte.

Conclusió

L’hidrogen verd a Espanya no és només una oportunitat energètica, sinó també econòmica i tecnològica. Ara bé, el seu desenvolupament requereix una sòlida planificació legal que acompanyi els promotors des de la concepció del projecte fins a la seva execució; incloent-hi, en particular, el seu finançament.

En aquest context, l’assessorament jurídic especialitzat es converteix en un element essencial per transformar els reptes regulatoris en oportunitats de creixement sostenible.

PPA: què és i com es regula a Espanya

Contrato PPA de energía renovable en España

Un PPA (Power Purchase Agreement o Acord de Compravenda d’Energia) és un contracte bilateral subscrit entre un comprador i un venedor, que podran ser respectivament: un consumidor i un productor, un comercialitzador i un productor, o comercialitzadors entre si, mitjançant el qual les parts acorden la compravenda d’energia a un preu pactat durant un període de temps determinat, habitualment a mitjà o llarg termini, amb l’objectiu d’aportar certesa tant al subministrament com als ingressos del venedor.

A la pràctica, els PPA tenen un paper essencial en el desenvolupament de projectes d’energies renovables, ja que permeten al comprador triar el tipus d’energia amb què vol proveir-se i associar-lo a una instal·lació de generació d’energia renovable concreta, assegurant un preu preestablert i evitant la volatilitat del mercat. Per al venedor, el PPA continua sent una eina clau per estructurar el finançament i assegurar fluxos d’ingressos estables, reforçant la viabilitat i la bancabilitat del projecte.

Tipus de PPA: físics i financers

  • PPA físic: són aquells en què hi ha un lliurament real d’energia des de la instal·lació generadora fins al consumidor. Poden ser d’autoconsum (PPA físic on-site) quan hi ha una connexió directa entre planta i consumidor, o de subministrament bilateral a través de la xarxa (PPA físic off-site). Aquest PPA sol ser especialment adequat per a consumidors amb un perfil de demanda estable, que es trobin relativament a prop del punt de generació o que cerquin un subministrament directe a preu previsible, evitant així la volatilitat del mercat elèctric.
  • PPA financer o sintètic: és un tipus de PPA en què no hi ha un lliurament físic d’energia al comprador. En aquest model, el venedor injecta l’energia a la xarxa i la ven al preu de mercat, mentre que el consumidor adquireix la seva energia a través del seu comercialitzador habitual, també a preu de mercat. El contracte s’articula com una liquidació per diferències: es compara el preu de mercat amb el preu pactat al contracte, que podrà ser fix o indexat i, segons el resultat, una de les parts compensa l’altra la diferència. Si el preu de mercat és inferior al preu acordat, el comprador paga al venedor la diferència; si el preu de mercat és superior al pactat, el venedor paga al comprador aquesta diferència.

Aquest tipus de PPA es considera un instrument financer derivat a efectes comptables, per la qual cosa pot generar un actiu o un passiu al balanç, segons l’evolució dels preus. Resulta especialment adequat per a empreses amb consums elèctrics elevats que cerquen estabilitat pressupostària, així com per a aquelles que volen complir objectius de sostenibilitat i vincular-se a projectes renovables sense necessitat de connexió física.

Marc regulatori

A Espanya no hi ha una regulació específica que reguli els PPA, però hi ha referències puntuals aplicables als PPA físics a les normes següents:

  • Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric.
  • Reial decret 2019/1997, de 26 de desembre, pel qual s’organitza i es regula el mercat de producció d’energia elèctrica.
  • Directiva (UE) 2018/2001, del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de desembre de 2018, relativa al foment de l’ús d’energia procedent de fonts renovables.

Pel que fa als PPA financers, aquests, si bé són més flexibles en la seva estructura, estan sotmesos a normativa financera (normativa EMIR i Reglament EMIR-Refit) i tenen certes particularitats comptables i fiscals.

Avantatges d’un PPA

Avantatges per al comprador

Els principals avantatges del PPA per al comprador són que permeten obtenir un subministrament d’energia a canvi d’un preu estable i competitiu, i poder predir fàcilment les despeses del seu consum energètic durant un mitjà o llarg termini, protegint-se de la volatilitat del mercat. A més, s’assegura que aquest subministrament d’energia prové de fonts renovables, cosa que s’acredita mitjançant les Garanties d’Origen, que són acreditacions que asseguren que un nombre determinat de MWh d’energia han estat produïts a partir de fonts d’energies renovables. Gràcies a això, el comprador pot complir objectius ESG, reforçar el seu compromís ambiental i millorar el seu posicionament com a empresa sostenible.

Avantatges per al venedor

Per al venedor, el PPA suposa una eina fonamental perquè proporciona ingressos estables i a llarg termini, cosa que incrementa significativament la bancabilitat del projecte. Comptar amb un flux d’ingressos previsible és essencial per obtenir finançament, la qual cosa normalment és imprescindible per poder desenvolupar la instal·lació, i per fer que el projecte resulti viable des de l’inici.

A més, aquesta estabilitat econòmica converteix el projecte en una oportunitat més atractiva per a inversors, ja que millora la Taxa Interna de Retorn (TIR) de l’equity i aporta més seguretat sobre la recuperació de la inversió. En conseqüència, un projecte recolzat per un PPA no només és més fàcil de finançar, sinó també més atractiu per a la seva venda en etapes posteriors de desenvolupament o explotació.

Conclusió

Els PPA s’han consolidat com una eina estratègica tant per a compradors com per a venedors d’energia, especialment en l’àmbit de les energies renovables. Permeten als compradors assegurar un subministrament estable i predictible, vinculant el seu consum a fonts sostenibles, mentre que els venedors obtenen ingressos a llarg termini que faciliten el finançament i la viabilitat dels seus projectes. L’elecció entre un PPA físic o financer dependrà de les necessitats de connexió, flexibilitat i objectius financers de les parts. En un context on la transició energètica i la dels preus de l’energia són cada cop més rellevants, els PPA es presenten com un instrument clau per promoure projectes sostenibles, mitigar riscos de mercat i enfortir la inversió en energies netes.