La neutralitat de carboni s’assolirà quan es produeixi la mateixa quantitat de diòxid de carboni a l’atmosfera que la quantitat que s’absorbeix, deixant una petjada zero de carboni. Els gasos renovables són una peça clau en el compromís de la Unió Europea d’assolir la neutralitat climàtica el 2050.
Dins dels gasos renovables, que són, com el seu propi nom indica, aquells produïts a partir de fonts renovables, aquest article se centrarà en el biogàs i el biometà.
Introducció al biogàs i el biometà
El biogàs és un combustible gasós produït a través d’un procés de digestió anaeròbia (absència d’oxigen) de matèria orgànica procedent de residus agrícoles, ramaders, forestals, residus sòlids urbans i aigües residuals. La seva principal diferència respecte del gas natural és el seu origen: mentre que el biogàs procedeix de fonts renovables, el gas natural és d’origen fòssil no renovable. Tanmateix, la seva composició és comuna, amb un alt contingut en metà.
El biometà, per la seva banda, és un biogàs del qual s’ha eliminat el diòxid de carboni després de sotmetre’l a un tractament que es coneix com a upgrading, procés en virtut del qual es retiren determinades impureses del biogàs i s’aconsegueix que el gas assoleixi una proporció de metà d’aproximadament el 95%. Aquest grau de puresa permet la seva incorporació a la xarxa gasista, barrejat amb gas natural convencional, de manera que l’energia es pugui utilitzar per generar electricitat i calor, així com per a vehicles, contribuint a la mobilitat sostenible.
Usos i aplicacions del biometà
Com s’ha esmentat, el biometà és un substitut directe del gas natural i es pot injectar a la xarxa ja existent sense necessitat d’inversions addicionals en infraestructures.
A més de permetre el seu ús immediat al sistema gasista, el biometà facilita la descarbonització d’habitatges i indústries, impulsa la mobilitat sostenible en emprar-se per a la propulsió de vehicles mitjançant gas natural comprimit (bioGNC) o gas natural liquat (bioGNL); i contribueix a descarbonitzar aquells processos industrials que no es poden electrificar. També es pot utilitzar com a matèria primera per a la producció d’hidrogen renovable. Gràcies al biogàs i al biometà és possible reforçar l’economia circular en permetre una gestió i aprofitament eficient dels residus orgànics.
La situació del biogàs i el biometà a Espanya i Europa
Espanya compta amb un alt potencial per a la producció de biogàs i biometà gràcies a la seva abundant producció de residus agrícoles, ramaders i urbans. Tanmateix, el seu desenvolupament ha estat més lent que en altres països europeus degut principalment a barreres regulatòries i administratives, tramitacions ambientals complexes i reptes d’acceptació social.
La recent Circular 2/2025 de la CNMC, que regula l’accés i la injecció de gasos renovables al sistema gasista, constitueix un avenç decisiu. L’existència d’un marc regulatori més clar i la creació d’un Sistema de Garanties d’Origen per als gasos renovables permet anticipar un augment en el desenvolupament de projectes, atès que és una tecnologia prou madura i plenament compatible amb les infraestructures gasistes existents.
L’Agència Internacional de l’Energia estima que el biometà podria cobrir fins a un 10% de la demanda mundial de gas el 2050, cosa que situa Espanya en una posició molt favorable per contribuir a aquest objectiu gràcies a la seva disponibilitat de recursos. En la mateixa línia, el biometà ocupa un lloc prioritari en els objectius del paquet REPowerEU, que fixa com a meta assolir 35 bcm de producció anual per al 2030.
No obstant això, persisteix un desafiament comú en tots els mercats, que és la competitivitat econòmica, ja que, malgrat el seu major valor i contribució a la descarbonització, el cost del biogàs continua sent superior al del gas natural d’origen fòssil.
Conclusions: reptes i oportunitats
Malgrat el notable potencial a Espanya del mercat de biometà, l’acceptació social continua sent el principal repte per al seu desplegament, derivada, en molts casos, del desconeixement sobre com es produeix i els seus avantatges.
El biometà implica donar una segona vida a matèria orgànica que, d’altra manera, acabaria en un abocador, constituint un element essencial de l’economia circular, reduint el volum de deixalles i convertint-les en matèria primera per produir energia renovable.
A més, és una realitat que genera ocupació, impulsa el desenvolupament econòmic a les zones rurals, impulsa la seguretat energètica i redueix la dependència del gas natural d’origen fòssil.
Tanmateix, la seva consolidació depèn, en gran mesura, de l’acceptació social, i, per a això, és essencial disposar d’un entorn regulatori que garanteixi aquesta seguretat jurídica necessària per al desenvolupament dels projectes i impulsi les inversions posant en valor l’impacte ambiental positiu del biometà.
