Les comunitats energètiques són entitats jurídiques que permeten l’associació de persones i empreses per desenvolupar projectes vinculats amb la transició energètica. Aquestes figures resulten essencials per promoure una transició energètica justa i descentralitzada, en què la ciutadania ocupi un paper central i deixi de ser un consumidor passiu per convertir-se en un prosumidor.
Si bé el terme «comunitat energètica» resulta útil com a concepte general per referir-se a aquest tipus d’entitats, des del punt de vista jurídic és necessari distingir entre les Comunitats d’Energies Renovables (CER), introduïdes per la Directiva (UE) 2018/2001, i les Comunitats Ciutadanes d’Energia (CCE), regulades en virtut de la Directiva (UE) 2019/944. Les CER i les CCE són les figures que, en estar previstes en normes jurídiques, poden produir efectes legals.
En l’ordenament espanyol, ambdues es troben reconegudes a la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric (LSE), on es defineixen com a subjectes del sector elèctric facultats per realitzar activitats destinades al subministrament d’energia elèctrica.
A continuació, es presenta de manera sintètica la seva regulació.
Les Comunitats d’Energies Renovables
D’acord amb l’article 6.1.j) de la LSE, les CER són entitats jurídiques basades en la participació oberta i voluntària, autònomes i efectivament controlades per socis o membres (persones físiques, pimes o autoritats locals, inclosos els municipis) situats a les proximitats dels projectes d’energies renovables desenvolupats i propietat d’aquestes entitats. La seva finalitat principal és generar beneficis mediambientals, econòmics o socials per als seus membres o les zones locals on operen, i no obtenir guanys financers.
Així mateix, l’article 12 bis de la LSE regula els drets de les CER, reconeixent-los la capacitat de produir, consumir, emmagatzemar, vendre i compartir energia renovable dins de la comunitat, així com accedir als mercats energètics de manera directa o mitjançant agregació. Aquest precepte també encomana a les administracions públiques l’eliminació de barreres i la garantia d’un tracte just, transparent i no discriminatori, facilitant l’accés de les CER al finançament, la informació i la participació de tots els consumidors.
Les Comunitats Ciutadanes d’Energia
Per la seva banda, l’article 6.1.k) de la LSE defineix les Comunitats Ciutadanes d’Energia (CCE) com a entitats jurídiques basades en la participació oberta i voluntària, el control efectiu de les quals recau en persones físiques, autoritats locals o petites empreses. El seu objectiu principal és generar beneficis mediambientals, econòmics o socials per als seus membres o per a la comunitat en què desenvolupen la seva activitat, prioritzant aquestes finalitats sobre l’obtenció de rendibilitat financera.
Així mateix, l’article 12 ter de la LSE estableix el marc aplicable a les CCE, instant el legislador a garantir un entorn jurídic favorable que asseguri una participació oberta, voluntària i no discriminatòria, permetent als membres conservar els seus drets com a consumidors i abandonar lliurement la comunitat.
Diferències i similituds
Les CER i les CCE comparteixen múltiples similituds, ja que ambdues són entitats jurídiques basades en la participació oberta i voluntària, orientades a generar beneficis mediambientals, econòmics o socials per als seus membres o el territori.
No obstant això, presenten diferències en tres àmbits principals. En primer lloc, respecte al control efectiu, les CER poden estar controlades per persones físiques, pimes i autoritats locals, mentre que en les CCE aquest control només pot recaure en persones físiques, petites empreses o autoritats locals, excloent-se les mitjanes empreses. En segon lloc, en relació amb les activitats, les CER es limiten a projectes d’energia renovable, mentre que les CCE poden desenvolupar totes les activitats del sector elèctric, llevat de la de transport. Finalment, quant al criteri de proximitat, aquest només s’aplica a les CER, els membres de les quals han de trobar-se a prop dels projectes d’energies renovables, mentre que les CCE no estan subjectes a aquesta restricció.
Futura regulació
Encara està pendent l’aprovació d’un reglament que defineixi conceptes jurídics indeterminats, com els de control efectiu o participació oberta i voluntària, i que desenvolupi el marc jurídic favorable al qual es refereixen l’article 12 ter de la LSE i les directives europees. No obstant això, actualment és possible constituir comunitats energètiques i exercir activitats en el seu si, atès que aquestes figures ja compten amb reconeixement legal, i a la pràctica s’apliquen les definicions utilitzades a les convocatòries d’ajudes a comunitats energètiques. Es preveu, però, la futura aprovació d’un Reial decret específic sobre comunitats energètiques. Cal destacar que algunes comunitats autònomes, com Aragó o Catalunya, s’han avançat en el desenvolupament d’un marc jurídic propi per a les CER i les CCE, figures cridades a exercir un paper clau en la consecució d’una transició energètica justa, participativa i distribuïda.
Conclusions
Les comunitats energètiques han vingut per quedar-se i representen una oportunitat excepcional per impulsar nous models de negoci arrelats al territori i construïts des del consens social. La seva naturalesa participativa permet que ciutadania, empreses i administracions col·laborin en projectes amb un fort component ambiental i social, afavorint una transició energètica veritablement justa i descentralitzada.
Per a les empreses, aquestes figures ofereixen un doble valor: d’una banda, permeten aprofitar la bona acollida pública d’iniciatives basades en la cooperació i la sostenibilitat; de l’altra, faciliten que la seva participació contribueixi de manera tangible al fet que la ciutadania materialitzi projectes d’interès col·lectiu, enfortint la cohesió social i l’acceptació territorial.
Comprendre la regulació aplicable és essencial. Tant les CER com les CCE compten amb reconeixement legal a la Llei 24/2013 del Sector Elèctric, cosa que permet la seva constitució i funcionament efectiu. Encara que falta un desenvolupament reglamentari que clarifiqui conceptes clau i completi el marc jurídic, l’ordenament actual ja possibilita el desplegament d’aquestes iniciatives, fins i tot recolzat per convocatòries d’ajudes i per la normativa pionera d’algunes comunitats autònomes.
