Un marc normatiu en evolució per impulsar la mobilitat elèctrica
El desplegament dels punts de recàrrega és un element clau per consolidar la mobilitat elèctrica a Espanya. Per a això, resulta imprescindible que la infraestructura es desenvolupi de manera suficient, accessible i jurídicament viable, tant per a operadors privats com per a les administracions públiques.
Des del punt de vista normatiu, la regulació dels punts de recàrrega combina obligacions d’instal·lació, un règim administratiu simplificat i noves exigències en matèria d’informació i accés per part dels usuaris. Tot això conforma un marc que, si bé pretén facilitar el desplegament, requereix un coneixement mínim de les normes aplicables per evitar bloquejos innecessaris en la tramitació dels projectes.
Marc normatiu aplicable
L’eix central de la regulació es troba en el Reial decret llei 29/2021, de 21 de desembre, pel qual s’adopten mesures urgents en l’àmbit energètic per al foment de la mobilitat elèctrica, l’autoconsum i el desplegament d’energies renovables (RDL 29/2021), que va introduir per primera vegada obligacions directes d’instal·lació i un règim de simplificació administrativa per als punts de recàrrega. Aquest marc es completa amb la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica, que apuntava la necessitat d’impulsar la infraestructura de recàrrega com a element essencial de la descarbonització del transport.
Més recentment, la Llei 9/2025, de 3 de desembre, de Mobilitat Sostenible (LMS) ha incorporat previsions addicionals orientades a la planificació de la infraestructura i a la millora de la informació disponible per als usuaris, sense alterar substancialment el nucli del règim jurídic existent.
Qui està obligat a instal·lar punts de recàrrega?
El RDL 29/2021 estableix obligacions d’instal·lació en dos àmbits principals. D’una banda, els edificis d’ús distint al residencial privat que comptin amb més de 20 places d’aparcament han de disposar d’una dotació mínima d’infraestructura de recàrrega, calculada en funció del nombre total de places, tant interiors com exteriors. Aquestes obligacions s’havien de complir, amb caràcter general, abans de l’1 de gener de 2023.
D’altra banda, s’imposen obligacions específiques a determinades estacions de servei, en funció del volum de vendes de gasolina i gasoil registrat el 2019. En aquests casos, la norma exigeix la instal·lació de punts de recàrrega ràpida o ultraràpida, amb l’objectiu d’assegurar una xarxa bàsica de recàrrega a les principals vies de comunicació i corredors de transport.
Règim administratiu i simplificació de tràmits
Un dels aspectes més rellevants del marc regulatori és la substitució, amb caràcter general, del règim de llicència o autorització prèvia pel de declaració responsable per a la instal·lació de punts de recàrrega. Aquest enfocament pretén eliminar barreres administratives que, a la pràctica, havien alentit de manera significativa el desplegament de la infraestructura.
Les excepcions a aquest règim són limitades i es concentren, fonamentalment, en instal·lacions ubicades en immobles protegits pel seu valor cultural o patrimonial o en supòsits de potències especialment elevades. Fora d’aquests casos, l’exigència de llicències municipals resulta incompatible amb el principi d’unitat de mercat, tal com ha assenyalat la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència en distints informes.
La nova planificació de la recàrrega elèctrica i l’accés a la xarxa després de la Llei de Mobilitat Sostenible
La LMS no altera el nucli del règim jurídic existent, però introdueix mesures rellevants de caràcter estructural.
D’una banda, reforça el mandat a les administracions públiques per promoure el desplegament de punts de recàrrega a carreteres i corredors de transport, especialment mitjançant estacions de recàrrega ràpida i ultraràpida.
De l’altra, estableix obligacions de transparència i informació pública, garantint que els usuaris puguin conèixer la localització, característiques i estat operatiu dels punts de recàrrega d’accés públic, tant mitjançant senyalització física com a través de plataformes digitals.
Finalment, la LMS preveu l’elaboració d’un mapa estatal de capacitat de la xarxa elèctrica, que inclourà informació sobre línies, centres de transformació i zones amb més capacitat disponible per a la instal·lació de nous punts de recàrrega, facilitant així la planificació de futures infraestructures.
El paper del Reglament AFIR
A aquest marc nacional se suma el Reglament (UE) 2023/1804, del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2023, relatiu a la implantació d’una infraestructura per als combustibles alternatius i pel qual es deroga la Directiva 2014/94/UE, conegut com a Reglament AFIR, que resulta directament aplicable a Espanya. L’AFIR introdueix noves exigències per als punts de recàrrega d’accés públic, orientades a garantir un accés no discriminatori, la possibilitat de recarregar sense subscripció prèvia i una major transparència en els preus i en la informació facilitada a l’usuari.
Aquestes obligacions tenen un impacte directe tant en el disseny de noves instal·lacions com en l’adaptació progressiva de part de la infraestructura existent, especialment pel que fa als sistemes de pagament i a la informació accessible per a l’usuari final.
Conclusió
La regulació dels punts de recàrrega a Espanya avança cap a un model clarament facilitador, que busca compatibilitzar l’impuls efectiu de la mobilitat elèctrica amb un marc jurídic segur per a operadors i administracions. Les obligacions mínimes d’instal·lació, la simplificació dels tràmits administratius i el reforç de les exigències d’accés i informació configuren un sistema orientat a accelerar el desplegament de la infraestructura sense renunciar a la seguretat jurídica. En aquest context, el Reial decret llei 29/2021 constitueix la peça central del règim aplicable, completada per les previsions de la Llei de Mobilitat Sostenible i per les exigències directament aplicables del Reglament europeu AFIR.
No obstant això, l’existència d’un marc normatiu més clar no elimina la necessitat d’una anàlisi jurídica prèvia en cada projecte concret. La ubicació de la instal·lació, la potència prevista, l’encaix urbanístic i la interacció amb la xarxa elèctrica continuen sent elements determinants per garantir la viabilitat del punt de recàrrega i evitar retards innecessaris en la seva tramitació. A la pràctica, l’èxit del desplegament dependrà tant del disseny normatiu com d’una correcta interpretació i aplicació de les regles existents en cada cas.
