15/01/2026 - SD Verdia

En els últims anys, Espanya ha experimentat una elevada penetració d’energies renovables en el seu mix energètic, cosa que ha donat lloc a una reducció dels preus de l’electricitat, especialment durant les hores diürnes. Aquesta situació ha convertit l’emmagatzematge energètic en una eina essencial per aportar flexibilitat i seguretat al sistema elèctric, així com per garantir la viabilitat econòmica dels projectes de generació renovable. Alhora, aquest context està afavorint el desenvolupament de centres de dades i indústries intensives en consum energètic, atretes per uns preus de l’electricitat competitius. Tant les instal·lacions d’emmagatzematge com els centres de dades i els nous consumidors elèctrics requereixen capacitat d’accés per poder consumir electricitat, cosa que ha provocat que els permisos d’accés i connexió per a demanda s’hagin tornat tan cobejats com ho van ser en anys anteriors, i ho continuen sent, els permisos d’accés per a generació.

Amb caràcter general, la concessió de permisos d’accés i connexió a la xarxa es regeix pel principi de prelació temporal. No obstant això, davant la creixent escassetat de capacitat d’accés disponible i amb la finalitat d’evitar comportaments especulatius en relació amb aquests permisos, el Govern espanyol ha introduït un nou mecanisme excepcional aplicable en determinats nodes de la xarxa de transport.

En aquest sentit, el Reial decret llei 8/2023, de 27 de desembre, va modificar el Reial decret 1183/2020, de 29 de desembre, sobre accés i connexió a les xarxes de transport i distribució d’energia elèctrica (en endavant, «RD 1183/2020»), per incorporar un nou procediment de concurrència competitiva, articulat a través de concursos públics de capacitat d’accés per a instal·lacions de demanda. En els apartats següents es descriuen el procediment i els criteris aplicables a aquests concursos de capacitat.

El marc normatiu aplicable

Els concursos de capacitat per a la demanda es regeixen pel que estableixen els articles 20 bis, 20 ter i 20 quater del RD 1183/2020. En aquest sentit, l’article 20 bis del RD 1183/2020 estableix que els concursos de capacitat d’accés per a instal·lacions de demanda s’hauran de convocar, mitjançant resolució de la Secretaria d’Estat d’Energia, en un node concret de la xarxa de transport amb nivell de tensió igual o superior a 220 kV, sempre que concorrin les circumstàncies previstes a l’article 20 quater.1.c del Reial decret 1183/2020.

Procediment dels concursos de capacitat d’accés per a demanda

D’acord amb l’article 20 quater del RD 1183/2020, un cop presentada una sol·licitud d’accés per a demanda, l’operador del sistema de transport haurà de publicar al seu lloc web, durant un termini d’un mes, un anunci indicant que s’ha rebut una sol·licitud al node corresponent per una determinada capacitat. A partir d’aquest moment, es poden donar els supòsits següents:

Si no es reben noves sol·licituds dins del termini indicat, l’operador del sistema de transport atorgarà la capacitat d’accés a la sol·licitud inicial conforme al principi general de prioritat temporal.
De la mateixa manera, si es reben noves sol·licituds d’accés per a demanda dins del mateix termini i totes elles es poden atendre simultàniament d’acord amb els criteris aplicables, els permisos d’accés es concediran igualment conforme al principi de prioritat temporal.
Per contra, si dins del termini establert es presenten noves sol·licituds d’accés la capacitat total de les quals no pot ser atesa íntegrament, l’operador del sistema de transport haurà de comunicar aquesta circumstància a la Secretaria d’Estat d’Energia i suspendre els procediments d’accés basats en el principi de prioritat temporal.

La situació descrita a la lletra (c) determina l’inici d’un futur concurs de capacitat per a demanda. En aquest cas, l’operador del sistema de transport haurà de notificar a les parts afectades la suspensió dels seus procediments d’accés i connexió.

Així mateix, l’operador del sistema de transport haurà de proporcionar a la Secretaria d’Estat d’Energia tota la informació que aquesta sol·liciti per a la celebració dels concursos, en particular la relativa a la capacitat total reservada en cada node.

La capacitat reservada per a un futur concurs es mantindrà fins a l’aprovació de la resolució per la qual es convoqui aquest concurs. Aquesta resolució haurà de ser dictada per la Secretaria d’Estat d’Energia.

Criteris aplicables als concursos de capacitat d’accés per a demanda

En relació amb els criteris aplicables als concursos de demanda, l’article 20 ter del RD 1183/2020 disposa que aquests concursos hauran de reunir les característiques següents:

El dret a ser adjudicat consistirà en capacitat d’accés per a consum, expressada en MW.
Es referiran a la totalitat de la capacitat d’accés disponible al node.

A més, les condicions de participació, incloses, si escau, les garanties addicionals exigibles, i els detalls del procediment aplicable als concursos de demanda s’hauran de regular mitjançant una Ordre del MITERD. Aquesta regulació haurà d’establir, com a mínim, criteris temporals relatius a la data d’inici del consum de la instal·lació de demanda, compromisos en matèria de flexibilitat de consum i gestió de la demanda, millores en eficiència energètica, impactes socioeconòmics, ambientals i territorials, vinculacions productives, solvència tècnica i financera del projecte i dels seus promotors, criteris relatius al volum d’inversió i criteris referents a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle evitades pel projecte per al qual se sol·licita capacitat d’accés.

No obstant això, cal assenyalar que, conforme a l’apartat segon de la Disposició Transitòria Sisena del Reial decret llei 8/2023, de 27 de desembre, els concursos de demanda podran celebrar-se tot i que no s’hagi aprovat l’Ordre del MITERD. En aquests casos, els concursos podran tramitar-se i resoldre’s mitjançant resolució de la Secretaria d’Estat d’Energia, aplicant el marc general previst al RD 1183/2020. L’única excepció es refereix al conjunt de criteris a considerar per a l’adjudicació de l’accés, que hauran de limitar-se a la data d’inici del consum del projecte, al volum d’inversió i a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle evitades.

A la data del present article, l’esmentada Ordre del MITERD encara no ha estat aprovada. En conseqüència, de moment es preveu que els concursos de demanda es desenvolupin conforme al marc descrit anteriorment. Aquest és precisament el cas dels primers concursos de capacitat convocats mitjançant Resolució d’11 de juliol de 2025 de la Secretaria d’Estat d’Energia.

Conclusions

En un context en què la capacitat d’accés a la xarxa per a instal·lacions de demanda resulta cada cop més escassa i en què es requereixen inversions addicionals en infraestructures de xarxa, els concursos de capacitat d’accés per a demanda es configuren com una eina clau per prioritzar l’accés dels projectes més avançats i amb més capacitat per aportar seguretat i flexibilitat al sistema, així com per generar impactes socioeconòmics i ambientals positius.

A diferència del que passa amb els concursos de capacitat d’accés per a generació, el Govern ha mostrat un major compromís amb la celebració de concursos de capacitat d’accés de demanda. Prova d’això és que el MITERD va convocar el juliol de 2025 els primers concursos corresponents a vuit nodes de la xarxa de transport. Està previst que aquests concursos es resolguin al febrer, atès que el MITERD disposa d’un termini legal de sis mesos des de la data de convocatòria per resoldre cada concurs.

Així mateix, s’espera que a curt termini un major nombre de nodes de la xarxa de transport quedin reservats per a concursos de capacitat d’accés per a demanda. Aquesta previsió es troba vinculada a la Resolució d’1 de desembre de 2025 de la CNMC, que estableix les especificacions de detall per a la determinació de la capacitat d’accés per a demanda a la xarxa de transport d’electricitat i obliga l’operador del sistema de transport a publicar, a partir del 2 de febrer de 2026, per primera vegada, la capacitat d’accés disponible als nodes de la xarxa de transport. Aquesta publicació permetrà als promotors de projectes de demanda identificar amb precisió la capacitat disponible en cada node i, per tant, s’espera que incentivi la presentació de sol·licituds d’accés, cosa que previsiblement donarà lloc a un major nombre de concursos de capacitat d’accés per a demanda.

Un marc normatiu en evolució per impulsar la mobilitat elèctrica

El desplegament dels punts de recàrrega és un element clau per consolidar la mobilitat elèctrica a Espanya. Per a això, resulta imprescindible que la infraestructura es desenvolupi de manera suficient, accessible i jurídicament viable, tant per a operadors privats com per a les administracions públiques.

Des del punt de vista normatiu, la regulació dels punts de recàrrega combina obligacions d’instal·lació, un règim administratiu simplificat i noves exigències en matèria d’informació i accés per part dels usuaris. Tot això conforma un marc que, si bé pretén facilitar el desplegament, requereix un coneixement mínim de les normes aplicables per evitar bloquejos innecessaris en la tramitació dels projectes.

Marc normatiu aplicable

L’eix central de la regulació es troba en el Reial decret llei 29/2021, de 21 de desembre, pel qual s’adopten mesures urgents en l’àmbit energètic per al foment de la mobilitat elèctrica, l’autoconsum i el desplegament d’energies renovables (RDL 29/2021), que va introduir per primera vegada obligacions directes d’instal·lació i un règim de simplificació administrativa per als punts de recàrrega. Aquest marc es completa amb la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica, que apuntava la necessitat d’impulsar la infraestructura de recàrrega com a element essencial de la descarbonització del transport.

Més recentment, la Llei 9/2025, de 3 de desembre, de Mobilitat Sostenible (LMS) ha incorporat previsions addicionals orientades a la planificació de la infraestructura i a la millora de la informació disponible per als usuaris, sense alterar substancialment el nucli del règim jurídic existent.

Qui està obligat a instal·lar punts de recàrrega?

El RDL 29/2021 estableix obligacions d’instal·lació en dos àmbits principals. D’una banda, els edificis d’ús distint al residencial privat que comptin amb més de 20 places d’aparcament han de disposar d’una dotació mínima d’infraestructura de recàrrega, calculada en funció del nombre total de places, tant interiors com exteriors. Aquestes obligacions s’havien de complir, amb caràcter general, abans de l’1 de gener de 2023.

D’altra banda, s’imposen obligacions específiques a determinades estacions de servei, en funció del volum de vendes de gasolina i gasoil registrat el 2019. En aquests casos, la norma exigeix la instal·lació de punts de recàrrega ràpida o ultraràpida, amb l’objectiu d’assegurar una xarxa bàsica de recàrrega a les principals vies de comunicació i corredors de transport.

Règim administratiu i simplificació de tràmits

Un dels aspectes més rellevants del marc regulatori és la substitució, amb caràcter general, del règim de llicència o autorització prèvia pel de declaració responsable per a la instal·lació de punts de recàrrega. Aquest enfocament pretén eliminar barreres administratives que, a la pràctica, havien alentit de manera significativa el desplegament de la infraestructura.

Les excepcions a aquest règim són limitades i es concentren, fonamentalment, en instal·lacions ubicades en immobles protegits pel seu valor cultural o patrimonial o en supòsits de potències especialment elevades. Fora d’aquests casos, l’exigència de llicències municipals resulta incompatible amb el principi d’unitat de mercat, tal com ha assenyalat la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència en distints informes.

La nova planificació de la recàrrega elèctrica i l’accés a la xarxa després de la Llei de Mobilitat Sostenible

La LMS no altera el nucli del règim jurídic existent, però introdueix mesures rellevants de caràcter estructural.

D’una banda, reforça el mandat a les administracions públiques per promoure el desplegament de punts de recàrrega a carreteres i corredors de transport, especialment mitjançant estacions de recàrrega ràpida i ultraràpida.

De l’altra, estableix obligacions de transparència i informació pública, garantint que els usuaris puguin conèixer la localització, característiques i estat operatiu dels punts de recàrrega d’accés públic, tant mitjançant senyalització física com a través de plataformes digitals.

Finalment, la LMS preveu l’elaboració d’un mapa estatal de capacitat de la xarxa elèctrica, que inclourà informació sobre línies, centres de transformació i zones amb més capacitat disponible per a la instal·lació de nous punts de recàrrega, facilitant així la planificació de futures infraestructures.

El paper del Reglament AFIR

A aquest marc nacional se suma el Reglament (UE) 2023/1804, del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2023, relatiu a la implantació d’una infraestructura per als combustibles alternatius i pel qual es deroga la Directiva 2014/94/UE, conegut com a Reglament AFIR, que resulta directament aplicable a Espanya. L’AFIR introdueix noves exigències per als punts de recàrrega d’accés públic, orientades a garantir un accés no discriminatori, la possibilitat de recarregar sense subscripció prèvia i una major transparència en els preus i en la informació facilitada a l’usuari.

Aquestes obligacions tenen un impacte directe tant en el disseny de noves instal·lacions com en l’adaptació progressiva de part de la infraestructura existent, especialment pel que fa als sistemes de pagament i a la informació accessible per a l’usuari final.

Conclusió

La regulació dels punts de recàrrega a Espanya avança cap a un model clarament facilitador, que busca compatibilitzar l’impuls efectiu de la mobilitat elèctrica amb un marc jurídic segur per a operadors i administracions. Les obligacions mínimes d’instal·lació, la simplificació dels tràmits administratius i el reforç de les exigències d’accés i informació configuren un sistema orientat a accelerar el desplegament de la infraestructura sense renunciar a la seguretat jurídica. En aquest context, el Reial decret llei 29/2021 constitueix la peça central del règim aplicable, completada per les previsions de la Llei de Mobilitat Sostenible i per les exigències directament aplicables del Reglament europeu AFIR.

No obstant això, l’existència d’un marc normatiu més clar no elimina la necessitat d’una anàlisi jurídica prèvia en cada projecte concret. La ubicació de la instal·lació, la potència prevista, l’encaix urbanístic i la interacció amb la xarxa elèctrica continuen sent elements determinants per garantir la viabilitat del punt de recàrrega i evitar retards innecessaris en la seva tramitació. A la pràctica, l’èxit del desplegament dependrà tant del disseny normatiu com d’una correcta interpretació i aplicació de les regles existents en cada cas.

Dia: 15 de gener de 2026

Concursos de capacitat d’accés de demanda