Després d’un primer lustre en què Espanya ha experimentat una notable acceleració en la seva transició energètica, impulsada pel desenvolupament de nombrosos projectes de generació renovable, l’emmagatzematge d’energia es perfila ara com una tecnologia clau per continuar avançant en la integració de les energies renovables en el mix energètic nacional i per dotar el sistema d’una major flexibilitat.
No obstant això, el procediment per al desenvolupament d’instal·lacions d’emmagatzematge, tant hibridades com independents (stand-alone), resulta complex, atès que hi conflueixen diverses autoritzacions i permisos emesos per distintes administracions, així com pel gestor de la xarxa. En aquest context, el marc jurídic aplicable a les instal·lacions d’emmagatzematge d’energia és, en gran mesura, anàleg al de les instal·lacions de generació, tant pel que fa a la sol·licitud d’accés i connexió a la xarxa com pel que fa al seu règim d’autorització administrativa i al compliment de les fites previstes al Reial decret llei 23/2020, de 23 de juny, pel qual s’aproven mesures en matèria d’energia i en altres àmbits per a la reactivació econòmica (RDL 23/2020).
A continuació, s’exposa de manera sintètica aquesta regulació.
Accés i connexió
El procediment d’accés i connexió de les instal·lacions d’emmagatzematge energètic es regula al Reial decret 1183/2020, de 29 de desembre, d’accés i connexió a les xarxes de transport i distribució d’energia elèctrica (RD 1183/2020).
Aquest Reial decret estableix que les sol·licituds d’accés i connexió corresponents a instal·lacions d’emmagatzematge que puguin abocar energia a la xarxa es consideraran, a aquests efectes, instal·lacions de generació. No obstant això, quan aquestes instal·lacions absorbeixin energia de la xarxa per a la seva càrrega, seran tractades també com a instal·lacions de demanda. Aquesta doble naturalesa implica que la instal·lació d’emmagatzematge haurà d’obtenir dos permisos d’accés i connexió, un com a instal·lació de generació i un altre com a instal·lació de demanda, cadascun d’ells subjecte a la constitució de les corresponents garanties econòmiques.
En el cas de les instal·lacions d’emmagatzematge hibridades amb instal·lacions de generació que ja disposin de permisos d’accés i connexió, serà possible utilitzar el mateix punt de connexió i la capacitat d’accés prèviament concedida, sempre que es compleixin els requisits establerts a l’article 27.3 del RD 1183/2020. Per a això, el titular haurà de sol·licitar al gestor de la xarxa l’actualització dels permisos d’accés i connexió existents, substituint les garanties presentades a fi que cobreixin també la potència instal·lada dels nous mòduls d’emmagatzematge. Aquesta regulació faculta el promotor a aprofitar el permís d’accés i connexió per a generació, per la qual cosa, en cas que la instal·lació d’emmagatzematge absorbeixi energia de la xarxa, a més d’actualitzar-se el permís d’accés i connexió per a generació s’haurà de sol·licitar també un permís d’accés i connexió per a demanda.
Finalment, en els supòsits d’hibridació, les garanties econòmiques associades als nous mòduls d’emmagatzematge es beneficien d’una reducció del 50 % respecte a l’import ordinari.
Fites administratives del RDL 23/2020
Les instal·lacions d’emmagatzematge, en ser considerades instal·lacions de generació a efectes de l’accés i connexió, estan igualment subjectes al règim de fites administratives previst al RDL 23/2020.
En el cas de les instal·lacions d’emmagatzematge stand-alone, el còmput dels terminis associats a aquestes fites s’iniciarà a partir de l’obtenció dels permisos d’accés i connexió per a generació.
Per la seva banda, en els supòsits d’hibridació d’instal·lacions que ja disposin de permisos d’accés i connexió, ambdues tecnologies han de complir les fites administratives. Si la tecnologia original no les compleix, el permís d’accés i connexió decaurà en la seva totalitat; mentre que, si és la tecnologia incorporada mitjançant hibridació la que incompleix els terminis, el permís retornarà a la situació original, mantenint-se únicament per a la tecnologia inicial.
A aquests efectes, els terminis es computaran de la manera següent:
- Per a la tecnologia inclosa en el permís original, des de la data de concessió del permís d’accés, o, si escau, des de l’entrada en vigor del RDL 23/2020, si el permís va ser atorgat amb anterioritat.
- Per a la tecnologia incorporada mitjançant hibridació, des de la data d’actualització del permís.
Autoritzacions administratives
Les instal·lacions d’emmagatzematge d’energia estan subjectes al mateix règim d’autoritzacions que les instal·lacions de generació elèctrica. En conseqüència, i de conformitat amb el que disposa l’article 115.4 del Reial decret 1955/2000, d’1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica (RD 1955/2000), un projecte d’emmagatzematge stand-alone o hibridat ha d’obtenir les següents autoritzacions administratives: l’Autorització Administrativa Prèvia (AAP), l’Autorització Administrativa de Construcció (AAC) i l’Autorització Administrativa d’Explotació (AAE).
Competència per a la tramitació de projectes
L’autoritat competent per atorgar aquestes autoritzacions pot ser tant l’Administració General de l’Estat com l’administració autonòmica corresponent. En particular, la competència correspon a l’Administració General de l’Estat quan la capacitat instal·lada del sistema d’emmagatzematge, ja sigui stand-alone o hibridat, superi els 50 MW. Si la capacitat és igual o inferior a 50 MW, la competència recau en la comunitat autònoma on s’ubiqui la instal·lació.
Cal destacar que algunes comunitats autònomes disposen de normativa específica que regula els procediments d’autorització, mentre que altres remeten directament a la legislació estatal. Fins i tot en els casos en què existeixin regulacions autonòmiques pròpies, aquestes poden remetre a la normativa nacional pel que fa a l’emmagatzematge energètic.
Per tant, abans d’iniciar el procediment d’autorització d’un projecte amb una capacitat instal·lada igual o inferior a 50 MW, resulta essencial examinar la normativa autonòmica aplicable amb la finalitat de determinar el règim jurídic corresponent.
Autorització ambiental
De conformitat amb la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental (Llei 21/2013), les instal·lacions d’emmagatzematge energètic stand-alone mitjançant bateries electroquímiques i les instal·lacions amb qualsevol tecnologia d’emmagatzematge hibridades amb instal·lacions d’energia elèctrica quedaran sotmeses a l’avaluació ambiental simplificada.
D’altra banda, les instal·lacions d’emmagatzematge energètic stand-alone amb qualsevol tecnologia distinta a l’electroquímica hauran de sotmetre’s a l’avaluació ambiental ordinària.
Regulació urbanística
A Espanya, la competència legislativa en matèria d’ordenació urbanística recau en les comunitats autònomes. En conseqüència, el desenvolupament d’instal·lacions d’emmagatzematge d’energia exigeix una anàlisi detallada tant de la normativa urbanística autonòmica com dels plans d’ordenació municipal de l’àmbit en què es projecti la instal·lació. Actualment, l’emmagatzematge energètic manca d’un marc regulatori urbanístic homogeni, i existeixen únicament algunes excepcions aïllades.
L’ordenació urbanística constitueix una competència exercida de manera independent per cada comunitat autònoma i respon a un interès públic distint del sector elèctric, centrat en l’organització del territori i la regulació de l’ús del sòl. L’obtenció de les autoritzacions urbanístiques és independent dels permisos administratius de caràcter energètic, de manera que les aprovacions urbanístiques no resulten estrictament necessàries fins a la fase d’execució del projecte.
No obstant això, es considera altament recomanable realitzar un estudi preliminar de compatibilitat urbanística del projecte amb el planejament vigent, amb la finalitat d’anticipar possibles incidències i garantir la viabilitat administrativa del desenvolupament.
Conclusions
L’emmagatzematge energètic s’ha convertit en un pilar essencial per a la transició energètica a Espanya. Després d’anys de fort desplegament renovable, aquesta tecnologia és clau per aportar flexibilitat al sistema i facilitar una major integració d’energies netes. El seu desenvolupament ja és viable avui i, previsiblement, ho serà encara més en el futur gràcies a un marc regulatori en procés de simplificació i enfortiment.
No obstant això, el procediment per a la seva implantació continua sent complex, en combinar requisits d’accés i connexió, autoritzacions energètiques, ambientals i urbanístiques, així com competències repartides entre distintes administracions. Per això, conèixer en detall la regulació aplicable resulta imprescindible per navegar amb èxit el procés de desenvolupament.
En definitiva, l’emmagatzematge energètic està cridat a ocupar un paper protagonista en l’evolució del sistema elèctric espanyol, contribuint a un model més flexible, segur i sostenible.