La distribució d’energia elèctrica a Espanya

La distribució d’energia elèctrica constitueix un dels pilars essencials del sistema elèctric espanyol i es configura legalment com a «activitat regulada». A continuació, s’ofereix una visió general de com es regula l’activitat de distribució d’energia elèctrica a Espanya, amb especial atenció a les seves obligacions, funcions i drets.

L’article 6 de la Llei 24/2013, de 26 de setembre, del Sector Elèctric, defineix els distints subjectes que desenvolupen les activitats destinades al subministrament d’energia elèctrica i defineix els distribuïdors d’energia elèctrica com aquelles societats que tenen la funció de distribuir energia elèctrica fins als punts de consum.

L’activitat de distribució té caràcter d’activitat regulada, cosa que implica que tant el seu règim econòmic com el seu funcionament queden estrictament subjectes a la llei. Per això, és imprescindible que els distribuïdors comptin amb un assessorament regulatori que els permeti en tot moment optimitzar la seva presa de decisions.

Quant al seu contingut material, l’article 38 de la Llei del Sector Elèctric precisa que l’activitat de distribució té per objecte la transmissió d’energia elèctrica des de les xarxes de transport, o altres xarxes de distribució, fins als punts de consum final. Els criteris de regulació d’aquesta activitat s’estableixen atenent a zones elèctriques de distribució, amb característiques comunes i vinculades amb la configuració de la xarxa.

Així mateix, la posada en servei, modificació, transmissió i tancament definitiu de les instal·lacions de distribució es troba sotmesa a un règim d’autorització administrativa. Aquest règim respon al caràcter de xarxa única i de monopoli natural inherent a tota activitat amb retribució regulada.

L’article 40 de la Llei del Sector Elèctric estableix un règim detallat d’obligacions, funcions i drets a càrrec de les empreses distribuïdores, derivat de la seva condició de titulars de les xarxes de distribució i del caràcter regulat de l’activitat que desenvolupen.

Obligacions de les distribuïdores

Amb caràcter general, l’article 40.1 disposa que les distribuïdores estan obligades a prestar el servei de distribució de manera regular i contínua, conforme a les condicions de qualitat que es determinin reglamentàriament. Així mateix, els correspon la responsabilitat de la construcció, operació i manteniment de la seva xarxa de distribució fins al punt de connexió amb el client.

El precepte atribueix igualment a les empreses distribuïdores un paper central en la gestió de les sol·licituds de connexió a les seves xarxes, que hauran de ser analitzades i, si escau, acceptades, denegades o condicionades conforme a criteris reglamentaris objectius i no discriminatoris, havent d’atendre totes les sol·licituds en condicions d’igualtat.

Des d’una perspectiva economicoregulatòria, amb caràcter previ a escometre les inversions necessàries, les distribuïdores han de presentar els seus plans d’inversió anuals i plurianuals, a fi que se’ls autoritzi el sostre d’inversió previst. Posteriorment, un cop executades aquestes inversions, les distribuïdores estan obligades a facilitar a l’Administració la informació necessària per a la determinació del seu règim retributiu, d’acord amb la metodologia vigent.

Especial rellevància adquireix, així mateix, l’obligació d’ampliar les instal·lacions de distribució quan resulti necessari per atendre noves demandes de subministrament, sense perjudici del règim específic aplicable a les escomeses elèctriques i de les obligacions que corresponguin als promotors en l’àmbit urbanístic.

Aquestes responsabilitats es complementen amb les funcions que l’article 40.2 de la LSE atribueix a les distribuïdores en la seva condició de gestores de la xarxa de distribució, en virtut de la qual han d’establir els criteris d’explotació i manteniment necessaris per garantir la seguretat, fiabilitat i eficàcia del subministrament elèctric.

Entre aquestes funcions es troba la gestió de l’accés a la xarxa, la coordinació amb altres gestors de xarxes i amb l’operador del sistema, així com l’exercici de funcions essencials en matèria de mesura, lectura i gestió de dades de consum, aplicació i recaptació de peatges d’accés, protecció del consumidor, gestió dels canvis de subministrador, detecció i comunicació de situacions de frau i preservació de la confidencialitat de la informació obtinguda en l’exercici de la seva activitat.

Drets de les distribuïdores

Com a contrapès a l’ampli catàleg d’obligacions que els imposa la normativa sectorial, l’article 40.3 de la LSE reconeix a les empreses distribuïdores una sèrie de drets essencials per a l’adequat exercici de la seva activitat.

En primer lloc, les distribuïdores tenen dret al reconeixement administratiu i a la percepció d’una retribució adequada pel desenvolupament de l’activitat de distribució dins del sistema elèctric. El coneixement de la metodologia vigent és un factor clau per obtenir la retribució adequada.

Així mateix, poden exigir que les instal·lacions i aparells receptors dels usuaris connectats a les seves xarxes compleixin les condicions tècniques i de seguretat exigides per la normativa aplicable, així com el bon ús d’aquestes, amb la finalitat d’evitar deterioraments o degradacions en la seva qualitat.

De la mateixa manera, les empreses distribuïdores estan facultades per exigir la instal·lació dels equips de mesura i control legalment establerts a aquells subjectes obligats a fer-ho, garantint així una adequada mesura i control del consum d’energia. Finalment, la LSE reconeix a les distribuïdores el dret a accedir a la informació necessària per al desenvolupament de les seves funcions.

Conclusions

L’activitat de distribució d’energia elèctrica es configura en el nostre ordenament jurídic com una activitat regulada. El marc articulat a la Llei del Sector Elèctric i el seu desenvolupament normatiu estableix amb precisió l’abast de la xarxa de distribució, el paper de les empreses distribuïdores i el conjunt d’obligacions, funcions i drets que els són exigibles, amb la finalitat de garantir la seguretat, fiabilitat i eficàcia del subministrament elèctric. Per a l’exercici d’una activitat regulada, les empreses necessiten disposar d’un assessorament jurídic regulatori altament especialitzat en el coneixement d’aquesta.

Retribució de la distribució elèctrica a Espanya

Asesoramiento legal en redes eléctricas y distribución

El règim retributiu de les distribuïdores d’energia elèctrica es troba regulat per llei, que estableix la metodologia aplicable per al seu càlcul. El present article ofereix una visió general del marc normatiu que regula la retribució de l’activitat de distribució i de la seva evolució al llarg dels distints períodes regulatoris.

L’activitat de distribució d’energia elèctrica té el caràcter d’«activitat regulada», conforme al que disposa l’article 8.2 de la Llei 24/2013, del Sector Elèctric, cosa que determina que, tant als efectes de la seva separació d’altres activitats com del seu règim econòmic i funcionament, s’ha d’ajustar al que preveu l’esmentada llei.

La Llei del Sector Elèctric disposa en el seu article 14 que les metodologies de retribució de les activitats de transport i distribució s’establiran reglamentàriament atenent als costos necessaris per construir, operar i mantenir les instal·lacions, d’acord amb el principi de realització de l’activitat al menor cost per al sistema elèctric segons el que disposa l’article 1.1.

Atenent al principi de sostenibilitat econòmica i financera del sistema elèctric, els ingressos del sistema (peatges) es destinen a sufragar el cost de la retribució de les activitats de transport i distribució. D’acord amb el que estableix l’article 14.4 de la Llei del Sector Elèctric, la retribució de l’activitat de distribució es determinarà per períodes regulatoris de sis anys de durada.

De manera esquemàtica, amb caràcter previ a escometre les inversions necessàries (any n-1) les empreses distribuïdores han de presentar els seus plans d’inversió anuals i plurianuals, a fi que aquests siguin aprovats per l’Administració que autoritza el volum màxim d’inversió (vinculat al creixement del PIB) per poder executar-les (en l’any n).

Amb posterioritat a la seva execució, les empreses han d’aportar la informació requerida (en l’any n+1), per a l’establiment de la retribució anual (any n+2) d’acord amb la metodologia vigent en cada moment.

1. Primer període regulatori

La metodologia de retribució de l’activitat de distribució va ser aprovada pel Reial decret 1048/2013, de 27 de desembre, pel qual s’estableix la metodologia per al càlcul de la retribució de l’activitat de distribució d’energia. Aquesta metodologia es va aplicar per primera vegada en el càlcul de la retribució de l’any 2016 i va ser aplicable fins a l’any 2019.

Per a la correcta aplicació de la metodologia prevista al Reial decret 1048/2013, era necessària l’aprovació dels valors unitaris de referència d’inversió, d’operació i manteniment, així com d’altres paràmetres tècnics i econòmics. És a dir, es retribuïa en funció d’aquests valors unitaris d’inversió i manteniment.

A aquest efecte, es va dictar l’Ordre IET/2660/2015, d’11 de desembre, que conté aquests valors unitaris que s’empren en el càlcul de la retribució de les empreses distribuïdores d’energia elèctrica.

Posteriorment, es va aprovar l’Ordre IET/980/2016, de 10 de juny, per la qual es va establir la retribució de les empreses distribuïdores per a l’any 2016, fixant-se a més determinats paràmetres rellevants per al càlcul de la retribució dels exercicis posteriors.

Aquesta Ordre va ser objecte de nombrosos recursos administratius i judicials, donant lloc a diverses sentències parcialment estimatòries del Tribunal Suprem. Com a conseqüència d’aquesta litigiositat contra els paràmetres retributius fixats a l’Ordre IET/980/2016, així com la declaració de lesivitat d’aquesta, van comportar un significatiu retard en l’aprovació de la retribució corresponent als exercicis següents.

Com a resultat d’aquesta situació, les retribucions corresponents als anys 2017, 2018 i 2019 no van ser aprovades fins al 27 de juliol de 2022, mitjançant l’Ordre TED/749/2022, per la qual s’aprova l’incentiu o penalització per a la reducció de pèrdues a la xarxa de distribució d’energia elèctrica per a l’any 2016, es modifica la retribució base de l’any 2016 per a diverses empreses distribuïdores i s’aprova la retribució de les empreses de distribució d’energia elèctrica per als anys 2017, 2018 i 2019.

Des de SD VERDIA vam participar activament en la defensa dels interessos dels nostres clients en un període regulatori que va ser especialment convuls.

2. Segon període regulatori

L’article 14.12 de la Llei del Sector Elèctric estableix que «correspondrà a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència l’aprovació de la retribució per a cada any de les empreses titulars d’instal·lacions de transport i distribució de conformitat amb el que preveu la Llei 3/2013, de 4 de juny». Així mateix, es va modificar l’article 7.1 de la Llei 3/2013, de 4 de juny, de creació de la CNMC, i va establir que aquesta establirà mitjançant circular «la metodologia, els paràmetres i la base d’actius per a la retribució de les instal·lacions de transport i distribució d’energia elèctrica».

En virtut d’aquest nou marc competencial, a partir de l’exercici 2020 correspon a la CNMC l’aprovació de la metodologia de retribució de l’activitat de distribució d’energia elèctrica. En compliment d’aquest mandat, la CNMC va aprovar la Circular 6/2019, de 5 de desembre, per la qual s’estableix la metodologia per al càlcul de la retribució de l’activitat de distribució d’energia elèctrica.

D’aquesta manera, correspon a la CNMC establir anualment, mitjançant resolució i prèvia audiència als interessats, la retribució reconeguda a cada distribuïdora per l’activitat de distribució, calculada d’acord amb el que disposa la formulació prevista en aquesta Circular.

En contrast amb l’anterior període regulatori, la Circular 6/2019 estableix que el càlcul del valor d’inversió retribuïble de les instal·lacions posades en servei es realitza considerant el valor real auditat declarat per les empreses (amb un contrast amb els valors unitaris al final del semiperíode).

Altres novetats destacables són que s’englobava la retribució per operació i manteniment tant dels actius elèctrics com dels no elèctrics, i la retribució d’altres actius necessaris per a l’exercici de l’activitat de distribució en un sol terme denominat COMGES.

A la pràctica, aquest calendari regulatori no s’està complint, atès que les retribucions corresponents als exercicis 2020, 2021 i 2022 han estat aprovades amb notable retard.

En concret, la retribució de l’any 2020 va ser aprovada mitjançant la Resolució de la CNMC de 31 de juliol de 2024; la retribució de l’any 2021 mitjançant la Resolució de la CNMC de 17 de febrer de 2025. La darrera retribució anual aprovada fins a la data és la de l’any 2022, mitjançant la Resolució de 6 de novembre de 2025. Per la qual cosa, a dia d’avui segueixen pendents d’aprovació les retribucions corresponents als anys 2023, 2024 i 2025.

A SD VERDIA també hem participat en l’assessorament i la defensa dels interessos dels nostres clients en l’aplicació de la metodologia prevista en aquest segon període regulatori.

3. Tercer període regulatori

Després del període regulatori 2020-2025, corresponia a la CNMC fixar de nou la metodologia prevista per al període 26-31. Metodologia que ha estat aprovada mitjançant la Circular 8/2025, de 22 de desembre, a escassos dies del límit legalment previst.

La nova metodologia suposa un canvi de paradigma respecte al que s’havia establert fins a la data. Aquesta preveu una evolució des del model retributiu actual, en què s’aborden per separat les eficiències associades als costos corresponents al capital (CAPEX) i aquells costos corresponents a l’operació i manteniment (OPEX), cap a un model retributiu de TOTEX (de costos totals), en què aquestes eficiències derivades de CAPEX i OPEX s’aborden de manera conjunta.

La metodologia busca crear els incentius adequats perquè les empreses distribuïdores prenguin la decisió més eficient entre CAPEX i OPEX, si bé preveu un model retributiu transitori que permeti una adaptació gradual de les decisions d’inversió de les empreses distribuïdores al nou model.

La metodologia aprovada suposa un repte important per a les distribuïdores, necessitades d’un assessorament especialitzat que els permeti optimitzar les seves decisions en la cerca de maximitzar la seva retribució, clau per garantir el seu futur; aspecte en què des de SD VERDIA estem completament compromesos.

Comercialització d’energia elèctrica a Espanya

La liberalització del sector elèctric va comportar la separació del sector en distintes activitats, distingint entre activitats regulades (com són la de transport i distribució) i activitats liberalitzades (com són la generació i la comercialització d’energia elèctrica). Entre aquestes activitats, tal com la defineix la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, l’activitat de comercialització és aquella per la qual les empreses, accedint a les xarxes de transport o distribució, adquireixen energia per a la seva venda als consumidors finals. Per tant, les empreses comercialitzadores són entitats que actuen com a intermediàries entre consumidors, distribuïdors i el propi mercat elèctric.

La importància d’aquestes relacions amb altres agents comporta que, encara que es configuri com una activitat en règim de lliure competència, l’activitat de comercialització hagi de subjectar-se a nombroses regulacions que condicionen el seu funcionament. A continuació, es desgranen de manera succinta alguns dels aspectes regulatoris més essencials que les comercialitzadores han d’atendre.

Requisits per exercir l’activitat de comercialització

Per constituir-se com a empresa comercialitzadora i, per tant, per poder exercir aquesta activitat, és necessari complir tots els requisits que identifica l’article 73 del Reial decret 1955/2000, d’1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica.

És a dir, és imprescindible complir els següents requisits legals, tècnics i econòmics:

  • Constituir-se com a societat mercantil i estar inscrita en el registre corresponent. Entre altres dades, en aquest registre haurà de constar que l’objecte social permet a la societat comprar i vendre energia elèctrica. Addicionalment, s’haurà de respectar el principi de separació d’activitats.
  • Complir els requisits tècnics exigits als subjectes compradors en el mercat de producció d’energia elèctrica d’acord amb els Procediments d’Operació Tècnica i, si escau, les Regles de Funcionament i Liquidació del mercat de producció.
  • Acreditar la seva capacitat econòmica davant l’Operador del Sistema Red Eléctrica de España (REE) i davant l’Operador del Mercat Ibèric Pol Espanyol (OMIE).
  • Si es compleixen els anteriors requisits, s’haurà de comunicar l’inici d’activitat de comercialització a la Direcció General de Política Energètica i Mines del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic («MITERD»).

Relacions amb els distints agents del sector elèctric

En la seva operativa, les empreses comercialitzadores interactuen amb la gran majoria d’agents que constitueix el sector elèctric, i d’això es deriven obligacions:

1. Relació amb les empreses distribuïdores:

Amb les distribuïdores és amb qui més interacciona la comercialitzadora, ja que aquesta relació és imprescindible per a la gestió dels punts de subministrament dels clients. Es poden diferenciar, a aquests efectes, tres àmbits principals d’actuació:

  • Gestió del contracte d’accés de tercers a les xarxes: és responsabilitat de la comercialitzadora sol·licitar a les distribuïdores, en nom del client final, l’alta, els canvis de subministrador, la baixa o les modificacions de potència o de qualsevol altra condició tècnica del contracte de subministrament, entre altres aspectes.
  • Facturació de la distribuïdora: les comercialitzadores, en representació dels seus clients, són les responsables de contractar i abonar el peatge d’accés a les xarxes de transport i distribució. D’aquesta manera, les comercialitzadores han d’atendre i pagar les factures de peatge (o factures ATR) emeses per les distribuïdores per a cada punt de subministrament.
  • Facturació als consumidors: les comercialitzadores han d’emetre les factures de subministrament als clients, d’acord amb les dades de consum i lectures que han estat traslladades per les distribuïdores mitjançant les factures ATR.

2. Relació amb el mercat elèctric i l’operador del mercat:

L’activitat de comercialització implica l’adquisició d’energia als generadors, ja sigui al mercat elèctric o directament per mitjà de contractes bilaterals. Per a això, les comercialitzadores realitzen distintes activitats relacionades amb el mercat elèctric, entre les quals destaquen la previsió de consums, la pròpia compra d’energia, la verificació de les liquidacions definitives o el pagament de l’energia adquirida. És essencial que les comercialitzadores compleixin totes les obligacions necessàries per actuar al mercat elèctric, com són el manteniment dels requisits de capacitat legal, tècnica i econòmica, adquirir l’energia necessària per al desenvolupament de la seva activitat i, a aquests efectes, prestar les garanties que resultin exigibles.

3. Relació amb la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència:

Les comercialitzadores estan obligades a remetre informació periòdica a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència perquè aquesta pugui dur a terme la seva funció de supervisió i control del funcionament del mercat elèctric. Entre altres informacions, s’ha de remetre informació sobre els canvis de comercialitzadora (altes i baixes), dades de consum i d’energia gestionada, reclamacions de consumidors, obligacions de facturació i ofertes comercials.

4. Relació amb l’Administració:

Com qualsevol altra empresa, una comercialitzadora d’energia ha de complir les obligacions davant les administracions públiques que corresponguin i davant l’Agència Tributària, davant la qual ha de declarar i liquidar els impostos corresponents. Com a exemples d’aquestes obligacions cal destacar l’obligació de remetre informació semestral i anual al Ministeri sobre els preus aplicats als consumidors finals, industrials i domèstics, així com l’obligació de liquidació i pagament de les quantitats relatives a finançar el bo social i d’aportació al Fons Nacional d’Eficiència Energètica.

5. Relació amb els consumidors:

L’activitat principal de la comercialització és la facturació del consum d’energia al client final. La comercialitzadora és responsable d’emetre les factures de subministrament als seus clients, per a la qual cosa no només ha de complir la normativa sectorial, sinó que també ha de respectar les obligacions establertes per la legislació en matèria de defensa dels consumidors i usuaris, a més de la normativa de protecció de dades de caràcter personal.

D’entre tots aquests deures i obligacions que les comercialitzadores han d’acatar en les seves relacions diàries amb els consumidors, la Llei del Sector Elèctric estipula com a obligacions generals específiques de les comercialitzadores:

  • Formalitzar els contractes de subministrament amb els consumidors finals d’acord amb la normativa vigent.
  • Facturar el subministrament d’acord amb les condicions contractuals.
  • Disposar d’un servei d’atenció de reclamacions i incidències.
  • No realitzar publicitat ni formalitzar contractes en visites domiciliàries no sol·licitades pel propi consumidor.

Conclusions

Per dur a terme l’activitat de comercialització d’energia elèctrica, és necessari definir prèviament com es gestionarà el dia a dia de l’empresa i comptar amb els recursos econòmics, tècnics i humans adequats. Aquests inclouen àrees comercials, operatives, de sistemes, legals i d’atenció al client. Es requereixen recursos físics i materials com ara programari, oficines i serveis externs, a més de personal qualificat per a la gestió, les tasques administratives i l’atenció al client. En conjunt, la comercialització elèctrica exigeix una important dotació econòmica, tècnica i humana, i suposa un alt risc econòmic a causa de la volatilitat del mercat, la variabilitat dels preus i l’elevada i canviant càrrega regulatòria.

Per tot això, és necessari comptar amb un assessorament regulatori altament especialitzat que permeti a les comercialitzadores exercir la seva activitat amb plena seguretat jurídica i garantint el compliment de la normativa aplicable.