La distribució d’energia elèctrica constitueix un dels pilars essencials del sistema elèctric espanyol i es configura legalment com a «activitat regulada». A continuació, s’ofereix una visió general de com es regula l’activitat de distribució d’energia elèctrica a Espanya, amb especial atenció a les seves obligacions, funcions i drets.
L’article 6 de la Llei 24/2013, de 26 de setembre, del Sector Elèctric, defineix els distints subjectes que desenvolupen les activitats destinades al subministrament d’energia elèctrica i defineix els distribuïdors d’energia elèctrica com aquelles societats que tenen la funció de distribuir energia elèctrica fins als punts de consum.
L’activitat de distribució té caràcter d’activitat regulada, cosa que implica que tant el seu règim econòmic com el seu funcionament queden estrictament subjectes a la llei. Per això, és imprescindible que els distribuïdors comptin amb un assessorament regulatori que els permeti en tot moment optimitzar la seva presa de decisions.
Quant al seu contingut material, l’article 38 de la Llei del Sector Elèctric precisa que l’activitat de distribució té per objecte la transmissió d’energia elèctrica des de les xarxes de transport, o altres xarxes de distribució, fins als punts de consum final. Els criteris de regulació d’aquesta activitat s’estableixen atenent a zones elèctriques de distribució, amb característiques comunes i vinculades amb la configuració de la xarxa.
Així mateix, la posada en servei, modificació, transmissió i tancament definitiu de les instal·lacions de distribució es troba sotmesa a un règim d’autorització administrativa. Aquest règim respon al caràcter de xarxa única i de monopoli natural inherent a tota activitat amb retribució regulada.
L’article 40 de la Llei del Sector Elèctric estableix un règim detallat d’obligacions, funcions i drets a càrrec de les empreses distribuïdores, derivat de la seva condició de titulars de les xarxes de distribució i del caràcter regulat de l’activitat que desenvolupen.
Obligacions de les distribuïdores
Amb caràcter general, l’article 40.1 disposa que les distribuïdores estan obligades a prestar el servei de distribució de manera regular i contínua, conforme a les condicions de qualitat que es determinin reglamentàriament. Així mateix, els correspon la responsabilitat de la construcció, operació i manteniment de la seva xarxa de distribució fins al punt de connexió amb el client.
El precepte atribueix igualment a les empreses distribuïdores un paper central en la gestió de les sol·licituds de connexió a les seves xarxes, que hauran de ser analitzades i, si escau, acceptades, denegades o condicionades conforme a criteris reglamentaris objectius i no discriminatoris, havent d’atendre totes les sol·licituds en condicions d’igualtat.
Des d’una perspectiva economicoregulatòria, amb caràcter previ a escometre les inversions necessàries, les distribuïdores han de presentar els seus plans d’inversió anuals i plurianuals, a fi que se’ls autoritzi el sostre d’inversió previst. Posteriorment, un cop executades aquestes inversions, les distribuïdores estan obligades a facilitar a l’Administració la informació necessària per a la determinació del seu règim retributiu, d’acord amb la metodologia vigent.
Especial rellevància adquireix, així mateix, l’obligació d’ampliar les instal·lacions de distribució quan resulti necessari per atendre noves demandes de subministrament, sense perjudici del règim específic aplicable a les escomeses elèctriques i de les obligacions que corresponguin als promotors en l’àmbit urbanístic.
Aquestes responsabilitats es complementen amb les funcions que l’article 40.2 de la LSE atribueix a les distribuïdores en la seva condició de gestores de la xarxa de distribució, en virtut de la qual han d’establir els criteris d’explotació i manteniment necessaris per garantir la seguretat, fiabilitat i eficàcia del subministrament elèctric.
Entre aquestes funcions es troba la gestió de l’accés a la xarxa, la coordinació amb altres gestors de xarxes i amb l’operador del sistema, així com l’exercici de funcions essencials en matèria de mesura, lectura i gestió de dades de consum, aplicació i recaptació de peatges d’accés, protecció del consumidor, gestió dels canvis de subministrador, detecció i comunicació de situacions de frau i preservació de la confidencialitat de la informació obtinguda en l’exercici de la seva activitat.
Drets de les distribuïdores
Com a contrapès a l’ampli catàleg d’obligacions que els imposa la normativa sectorial, l’article 40.3 de la LSE reconeix a les empreses distribuïdores una sèrie de drets essencials per a l’adequat exercici de la seva activitat.
En primer lloc, les distribuïdores tenen dret al reconeixement administratiu i a la percepció d’una retribució adequada pel desenvolupament de l’activitat de distribució dins del sistema elèctric. El coneixement de la metodologia vigent és un factor clau per obtenir la retribució adequada.
Així mateix, poden exigir que les instal·lacions i aparells receptors dels usuaris connectats a les seves xarxes compleixin les condicions tècniques i de seguretat exigides per la normativa aplicable, així com el bon ús d’aquestes, amb la finalitat d’evitar deterioraments o degradacions en la seva qualitat.
De la mateixa manera, les empreses distribuïdores estan facultades per exigir la instal·lació dels equips de mesura i control legalment establerts a aquells subjectes obligats a fer-ho, garantint així una adequada mesura i control del consum d’energia. Finalment, la LSE reconeix a les distribuïdores el dret a accedir a la informació necessària per al desenvolupament de les seves funcions.
Conclusions
L’activitat de distribució d’energia elèctrica es configura en el nostre ordenament jurídic com una activitat regulada. El marc articulat a la Llei del Sector Elèctric i el seu desenvolupament normatiu estableix amb precisió l’abast de la xarxa de distribució, el paper de les empreses distribuïdores i el conjunt d’obligacions, funcions i drets que els són exigibles, amb la finalitat de garantir la seguretat, fiabilitat i eficàcia del subministrament elèctric. Per a l’exercici d’una activitat regulada, les empreses necessiten disposar d’un assessorament jurídic regulatori altament especialitzat en el coneixement d’aquesta.
