La recent aprovació de la Llei 9/2025, de 3 de desembre, de Mobilitat Sostenible (Llei 9/2025) suposa un nou pas en la transformació del model de transport a Espanya, amb l’objectiu d’avançar cap a una mobilitat més eficient, descarbonitzada i alineada amb els compromisos climàtics europeus.
Encara que el seu eix central és la mobilitat, aquesta norma incorpora nombroses modificacions rellevants en el marc regulatori del sector elèctric, amb un impacte directe per a empreses energètiques, promotors d’infraestructures, distribuïdors i operadors vinculats a l’electrificació del transport.
A continuació, s’ofereix una visió general i pràctica de les principals novetats d’interès per al sector energètic.
Un nou marc per atendre la creixent demanda elèctrica associada a la mobilitat
Un dels aspectes més rellevants de la Llei és la introducció de mecanismes destinats a facilitar l’atenció de noves demandes elèctriques, especialment aquelles vinculades a projectes d’electrificació del transport i de recàrrega de vehicles elèctrics.
En aquest sentit, s’incorpora a la Llei del Sector Elèctric un nou mecanisme de planificació flexible de la xarxa de transport, que permetrà adaptar periòdicament les posicions en subestacions quan existeixin sol·licituds de demanda que no puguin ser ateses per falta de capacitat. Aquest sistema, basat en informes periòdics de l’operador del sistema i resolucions de la Secretaria d’Estat d’Energia, busca reduir colls d’ampolla i agilitar la resposta del sistema elèctric davant nous projectes de consum intensiu.
Per a les empreses del sector energètic, aquesta novetat obre la porta a una major previsibilitat i a noves oportunitats de desenvolupament de projectes que fins ara trobaven limitacions estructurals a la xarxa.
Impuls normatiu a la infraestructura de recàrrega elèctrica
La Llei de Mobilitat Sostenible reforça de manera clara el desplegament d’infraestructura de recàrrega per al vehicle elèctric, introduint ajustos regulatoris rellevants des de l’òptica elèctrica i administrativa.
D’una banda, se simplifiquen els tràmits administratius per a determinades infraestructures elèctriques associades a estacions de recàrrega, eximint-les de l’obtenció d’autoritzacions administratives quan no requereixin avaluació ambiental ni declaració d’utilitat pública. Aquesta simplificació resulta especialment rellevant per a operadors energètics i desenvolupadors de punts de recàrrega, en reduir-se els terminis i les càrregues administratives.
De l’altra, es clarifica i amplia el règim d’autorització i d’utilitat pública aplicable a les estacions de recàrrega d’alta potència, atribuint competències a l’Administració General de l’Estat en determinats supòsits i estenent expressament la declaració d’utilitat pública a les infraestructures elèctriques associades.
Canvis en el règim d’accés i connexió i en les garanties econòmiques
La Llei introdueix també modificacions en el règim de garanties econòmiques exigides per a les sol·licituds d’accés i connexió d’instal·lacions de demanda, previst a l’article 23 bis del Reial decret 1183/2020, de 29 de desembre, d’accés i connexió a les xarxes de transport i distribució d’energia elèctrica (RD 1183/2020). Encara que la finalitat declarada de la reforma era limitada —incorporar una exempció per a projectes estratègics orientats a la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en el transport—, la tècnica normativa emprada ha generat efectes addicionals no previstos expressament.
En concret, la Llei ha operat sobre la redacció originària de l’article 23 bis, sense tenir en compte les modificacions posteriors que havia experimentat el precepte. Com a conseqüència, el text actualment vigent reprodueix la versió resultant de la Llei de Mobilitat Sostenible, cosa que ha suposat la supressió de facto de determinades previsions introduïdes recentment, especialment en relació amb les instal·lacions d’emmagatzematge.
Si bé aquestes instal·lacions continuen subjectes a l’obligació de constituir garanties, desapareixen les especificitats regulatòries que s’havien incorporat en reformes anteriors, cosa que obliga a realitzar una anàlisi particularment acurada del règim aplicable en cada cas concret.
Major flexibilitat en l’autoconsum elèctric
Una altra novetat d’interès per al sector és la flexibilització de les modalitats d’autoconsum previstes a l’article 4 del Reial decret 244/2019, de 5 d’abril, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica (RD 244/2019). La Llei permet, amb caràcter excepcional, que un mateix consumidor estigui associat simultàniament a dues modalitats distintes, combinant autoconsum individual sense excedents amb autoconsum mitjançant instal·lacions pròximes i associades a través de xarxa.
Aquesta mesura pot resultar especialment atractiva per a instal·lacions industrials, parcs empresarials o entorns logístics, en permetre optimitzar l’ús de la generació distribuïda i millorar l’eficiència energètica dels consums.
Transparència i planificació de la xarxa elèctrica
La Llei introdueix noves obligacions d’informació per a les empreses distribuïdores, que hauran de remetre dades detallades sobre la capacitat de la xarxa en ubicacions aptes per a la instal·lació de punts de recàrrega. Amb aquesta informació, el MITECO elaborarà un mapa estatal de capacitat de la xarxa elèctrica.
Per a les empreses energètiques, aquest instrument pot convertir-se en una eina clau per a la planificació d’inversions, la identificació d’oportunitats i la reducció d’incerteses en el desenvolupament de projectes de recàrrega i electrificació.
Electrificació del transport i oportunitats per al sector energètic
Més enllà de les modificacions estrictament elèctriques, la Llei estableix les bases per a la fixació d’objectius vinculants de penetració d’energies renovables en el transport, impulsa l’electrificació del transport ferroviari i preveu plans específics per al desplegament de punts de recàrrega en municipis petits i mitjans.
Tot això consolida una tendència clara: el transport es converteix en un dels principals vectors de creixement de la demanda elèctrica i en un àmbit estratègic per a les empreses del sector energètic.
Conclusió
La Llei de Mobilitat Sostenible no es limita a regular el transport, sinó que introdueix ajustos estructurals en el marc del sector elèctric per facilitar l’electrificació de l’economia. Per a les empreses energètiques, resulta essencial comprendre aquest nou marc, anticipar les seves implicacions regulatòries i adaptar l’estratègia de desenvolupament de projectes a un entorn cada cop més orientat a la mobilitat elèctrica i a la gestió eficient de la demanda.